Engranajes Miralles
falla

La nostra historia en imatges


ENGRANATGES MIRALLES és una empresa fundada fa més de 114 anys. Sempre ha mantingut la seva activitat productiva malgrat els moments difícils -Guerra Civil- i més pròspers -dècada dels 60- que li ha tocat viure. Per això ens enorgulleix poder mostrar-los en imatges algunes mostres de la nostra història.


falla

Dentat de una roda de Ø 2000 mm, any 1933

falla

Construcció de un engranatge i el seu eix per turbina hidràulica, any 1940

falla

Vista parcial del taller de ENGRANATGES MIRALLES, any 1943

falla

Vista parcial del taller de ENGRANATGES MIRALLES, any 1943

falla

Vista parcial del taller de ENGRANATGES MIRALLES, a principis de la década de 1950

falla

Dentat interior de una roda de grands dimensions Ø 3000 mm, any 1934

falla

LLibre de comptes corrents, del any 1905

La nostra historia


Durant diversos segles, unes quantes generacions de la Família Miralles, s'han dedicat a la indústria metal·lúrgica com a constructors de maquinària i mecanització de peces. Però va anar durant la primera meitat del segle passat, quan Don Francisco Miralles Nonell, es va segregar de l'empresa familiar i va fundar la seva pròpia empresa dedicada especialment a la construcció i tallat d'engranatges


L'empresa va començar a funcionar al carrer Alcolea 111 al barri de Sants de Barcelona, canviant-se al poc temps al passatge Aragó en ple eixample barceloní. Però no va ser fins a aproximadament l'any 1933 quan es va traslladar a la c/ Rocafort 155, adreça històrica coneguda per moltíssima gent on ha estat més de 70 anys.


El començament de l'activitat, van ser anys de molt creixement industrial en els quals el desenvolupament tèxtil de la nostra comarca va fer que no faltés mai el treball, i l'empresa Engranatges Miralles anés creixent en maquinària, experiència i personal.


Durant la guerra civil van ser confiscades algunes màquines i equipaments, amb la corresponent pèrdua de capacitat productiva i de treballadors, però mai deixo de funcionar, i fins i tot arribo a fabricar material bèl·lic requerida a cada moment pel bàndol militar que corresponia a la situació política.


A partir de 1939, passada la guerra, es va reprendre l'activitat normal amb els mitjans restants, no sens falta de treball, ja que hi havia molt per reconstruir, però si amb molta falta de materials, maquinària i energia. Pel que la imaginació, coratge i necessitats dels industrials de l'època van fer que ells mateixos es fabriquessin les seves pròpies màquines, entre ells el Sr. Fco. Miralles que va construir ½ dotzena de les mateixes, per al tallat d'engranatges adaptades a les necessitats del mercat de l'època. Però no totes les màquines podien funcionar lliurement, a causa de les restriccions d'energia, per la qual cosa en Engranatges Miralles com en moltes altres empreses, es disposava d'un motor dièsel cridat popularment "La ruca" que arrossegava un arbre de transmissió on es connectaven gairebé totes les màquines.


L'empresa va funcionar perfectament durant una postguerra molt pròspera i les dècades dels anys 50 i 60. Però en arribar la crisi dels anys 70, tots sofrim una recessió, va anar llavors quan el Sr. Luis Miralles, prenc el timó de la mateixa com a segona generació, sortejant com va poder l'esmentada crisi i millorant la fabricació, combinant les tradicionals maquines mecàniques amb les emergents tecnologies mecànic-hidràuliques.


Durant la dècada dels 80, el Sr. Dofí Miralles prenc les regnes de l'empresa com a tercera i actual generació donant un rumb diferent a la fabricació , ja que els clients ara volen les peces totalment acabades, des del material fins al tractament o rectificat, la qual cosa obliga a subcontractar molt mes. També es va trobar amb el repte d'evolucionar i introduir les noves tecnologies, apareix el Fax, els ordinadors, evoluciona notablement la telefonia fixa i apareix la mòbil, comencen l'època dels CNC i centres de mecanitzat… i va ser a partir de l'any 2000 quan l'empresa decideix comercialitzar engranatges i altres elements de transmissió estàndard en estoc. Per a això trasllada l'oficina tècnica i el magatzem a l'Av. Mare de Déu de Bellvitge 309, 08907 l'Hospitalet de Llobregat, on en l'actualitat, estudia, planifica, oferta als clients i posa en funcionament les fabricacions de les consultes i comandes rebudes dels mateixos, i a més disposa l'estoc d'engranatges i altres elements de transmissió per a venda immediata al públic.



100 anys d'indústria metal·lúrgica a Catalunya

Sempre he comentat en el meu cercle de família i coneguts, que si pogués escollir una època per anar amb la màquina del temps, escolliria a la fi dels anys 1800 i principis del 1900. Serà per la llarga tradició mecànica tant de la meva família com la de la meva dona, o per les batalletes que ens explicaven els avis, dels grans assoliments mecànics realitzats en una societat en la qual era molt més important aconseguir el que el client necessitava, que fer que la comanda fos el mes rendible possible.


L'orgull d'aquells mecànics de fabricar maquines i mecanitzar engranatges totalment fora de les seves capacitats de producció, sense torns de CNC ni centres de mecanitzats, ens ha de donar forces per continuar treballant en aquesta societat tan diferent en la qual cada comanda ha de ser rendible i si no se subcontracta.


Hem d'agrair a aquella generació el llegat bibliogràfic amb el qual hem treballat i après les següents generacions. Qui no té en el seu taller o oficina un tom del ja conegut CASILLAS ( jo tinc davant meu, la quinzena edició de 1958) o EL MANUAL DE L'ENGINYER HÜTTE (La meva edició és de 1928) o l'extensa bibliografia amb la qual l'enginyer de la maquinista Don José Serrat i Bonastre ha omplert la nostra biblioteca, o el llibre d'engranatges de FONT I CAMPABADAL les anotacions dels quals al llapis reflecteixen la quantitat de vegades que va ser usat pel meu avi i el meu pare (la meva edició és de 1929 però sóc conscient que hi ha una altra de 1904).


Durant la primera meitat del segle XX el eixample Barceloní va ser bressol de l'engranatge amb representació de la majoria de la capacitat de fabricació de la ciutat, repartida entre les empreses FONT I CAMPABADAL, ENGRANATGES FRANCISCO MIRALLES, ENGRANATGES JOSA TRIBÓ, METAL·LÚRGICA RABARTER, ENGRANATGES SPIROIDE (c/ Padilla) i ENGRANATGES REVILLA que van col·laborar en el desenvolupament industrial del teixit fabril de la ciutat i la posterior època de reconstrucció en la postguerra. .


A tots ells, als pocs que queden i als quals ja no estan, els devem que la indústria metal·lúrgica i especialment la de les transmissions de Catalunya, tingui el lloc destacat i rellevant que hem heretat de l'esforç de tots. .


Delfín Miralles .


.


ENGRANAJES MIRALLES